1.
mà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part terminal del braç, que comprèn el carp, el metacarp i els dits, quan, com en l'home i en els simis, el dit gros es pot oposar als altres quatre dits, especialment aquest òrgan amb exclusió del carp o puny. La mà dreta. La mà esquerra. El palmell de la mà. [...]
|
2.
ma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma del femení de l'adjectiu possessiu mon. [...]
|
3.
mon ma [pl. mos mes]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anteposat al nom, el meu, la meva. Mon pare i ma germana. [...]
|
4.
manada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quantitat d'una cosa, com ara herba, espigues, etc., que cap en una mà. Acció feta amb la mà, cop donat amb la mà. fer manades Agitar les mans parlant. [...]
|
5.
escamarlar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eixamplar (els dits de la mà, les cames). Eixancarrar-se. [...]
|
6.
rodamot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roda moguda a mà, en un torn, en una filadora, etc. [...]
|
7.
salvatel·la
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vena superficial del dors de la mà, procedent del dit xic. [...]
|
8.
catxar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar (la mà) a algú. Li va catxar la mà. Cedir sota la pressió d'un pes posat al damunt. Aquesta taula ha catxat. [...]
|
9.
quiromància
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Endevinació per la inspecció de la mà, especialment de les seves ratlles. [...]
|
10.
escaló
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Travesser d'una escala de mà. Una escala de mà amb quatre escalons. [...]
|